Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #MePersigue. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #MePersigue. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 d’agost del 2015

dilluns, 16 de febrer del 2015

botigues de llana a NYC

de peregrinació de botigues de llana per NYC. Bueno, només 2 que feia molt fred...
de peregrinación de tiendas de lana por NYC. Bueno, solo 2 que hacía mucho frío...

The Purl Soho
vista només des de fora.
Obren a les 12 i vam passar-hi dues vegades, però encara no havien obert...
vista solo desde fuera
Abren a las 12 y pasamos dos veces, pero todavía no habían abierto...

Lion Brand Yarn Studio





dijous, 12 de febrer del 2015

me persigue a NYC


aterrisso a NYC i lo primer que veig és aquest vestit a una botiga del Soho de Michael Kors
Mepersigueeeee!!!

aterrizo en NYC y lo primero que veo es este vestido en una tienda del Soho de Michael Kors
Mepersigueeeee!!!

dimarts, 21 d’octubre del 2014

mePersigue

Mollet de Perelada, Nevà, Ventolà, Montesquiu... 

a tot arreu on hem anat aquest estiu, m'ha perseguit el ganxet ^_^
a todas partes dónde hemos ido este verano, me ha perseguido el ganchillo ^_^


#molamil

dimecres, 13 d’agost del 2014

mePersigue en el pueblo


sempre amb el radar ganxetil connectat, ni que sigui per anar a buscar el pa
siempre con el radar ganchetil conectado, ni que sea para ir a buscar el pan

dimecres, 6 d’agost del 2014

#mePersigue fins i tot a Barcelona City

En ple Eixample de Barcelona, al carrer Còrsega em trobo aquesta finestra
En pleno Eixample de Barcelona, en la calle Córcega, me encuentro esta ventana

la cara dels meus fills veient com parava a fer la foto va ser tot un poema... 
jajajja com si no em coneguessin encara!
la cara de mis hijos viendo como paraba a echar la foto fue todo un poema...
jajajaj como si no me conocieran todavía!


dijous, 10 d’abril del 2014

#mePersigue a les fires d'antiguitats


Anar a badar a una descarregada d'antiguitats i trobar aquest cobrellit de perlé...
ohhhhh era preciós!!! i com que no duiem diners, ni vaig preguntar el preu...
snif, que bonic era...

Ir a chafardear a una feria de antigüedades y encontrar esta colcha de perlé...
ohhhh era preciosa!!! y como no llevábamos dinero, ni pregunté el precio...
snif, que bonita era...

dijous, 30 de gener del 2014

me persigue en los bolos de gospel


...i anem a cantar en un concert benèfic per la Marató de TV3 a Argentona, amb els Argentona Cor de Gospel i allà en un raconet hi ha un moble amb aquest bonic tapete... apa, foto al canto. Els meus companys de cor pensen que sóc rareta, rareta... però ben rareta!!
...y vamos a cantar a Argentona, en un concierto benéfico para la Marató de TV3, con los Argentona Cor de Gospel y allí en un rinconcito de la iglesia hay un mueble con este bonito tapete... ale, foto al canto. Mis compañeros de coro piensan que soy rarita, rarita... pero bien rarita!!!

dijous, 17 d’octubre del 2013

me persigue anant de compres


Zara Home. 
Cojín. También mantita de bebé
Textura. 
Toallas


el ganxet està de moda. si o si
el ganchillo está de moda. si o si

dimecres, 16 d’octubre del 2013

detall de Setcases


passar per davant d'una casa on hi has passat mil vegades i veure que els visillus són de ganxet... sempre hi havien estat o són nous? diria que hi porten temps, i no m'havien perseguit
pasar por delante de una casa por dónde has pasado mil veces y ver que los visillos son de ganchillo... siempre habían estado ahí o son nuevos? diría que hace tiempo, y no me habían perseguido...

dimarts, 15 d’octubre del 2013

Sevilla


I vam decidir el dia i vam comprar els bitllets.
I em vaig demanar un dia de vacances per sortir divendres al migdia i cap allà que ens en vam anar.
A conèixer la Irene, a dormir a casa seva, sense res més que una invitació per wasap i el compromís que ens esperaria amb una pancarta.
El viatge de 5 hores va passar en un pimpam, xerrant, rient i plorant (una llagrimeta petita). Gairebé no ens va donar temps de treure el ganxet!!! Vam dinar, em vaig posar mitjons perquè tenia fred als peus i quan gairebé arribàvem vam trobar l’endoll per carregar el mòbil... jajajaj quin tip de riure una altra vegada!!!
I allà estava, esperant-nos amb una pancarta que deia: “SOY FAN DE INÉS Y SONIETA”
I vam riure com boges i ens vam apretujar fins a gairebé no poder respirar.
I vam parlar d’ella i no vam plorar, perquè no va sorgir, no perque ens ho prohibissim. No ens vam obligar a fer res ni ens vam prohibir res. Va ser un cap de setmana de deixar fluir... i va fluir molt.
El pobre que va patir una mica va ser l’Umpa, amagat com un tontin dins l’armari perquè dues pajarracas li havien envaït l’espai. Però dissabte a la tarda ja va sortir i fins i tot la Nano li va donar de menjar barrita de premi de la seva mà... A qui si que no vam veure va ser a l’”enanito de dos metros”... que encara devia ser més endins ^_^
Portàvem regals per donar i per vendre, vam passar mitja tarda de divendres interncanviant-los... semblava el matí de reis!!! Molta xocolata, negra!! Mmmmm ... moltes coses fetes a ma i moltes tonteries d’aquelles que veus i penses això per elles.
Vam passejar per Sevilla, vam comprar souvenirs, vam descobrir que pots demanar un got d’aigua de l’aixeta i no te’l cobren ni et miren malament, vaig redescobrir una Sevilla brillant i lluminosa, potser perquè el meu estat d’ànim també ho estava, però no la recordava pas així, sino lletja i bruta... Vam anar a veure la Macarena i li vam posar espelmes. I vam seguir rient, i a la tarda ens vam asseure al menjador i d’allà no ens vam aixecar fins la matinada. Tapetejant, fent mitja, fent trapillo, punt de creu... una jugava al Triviados amb en Luigi mentre l’altra li donava conversa per LINE per distreure’l... rient amb ell que era a Sabadell... Menjant xocolata, connectant-nos a Facebook i buscant al google la correspondència entre ganxets en milimetres i la marca Dama...i rient encara més i anant a dormir tardíssim...
I diumenge ens va despertar un “TENGO HAAAAMBREEEEE” que el pis tremolava i la irene va haver de correr a fer coulants al microones, bonisisisisisisisms, i vam esmorzar mig en pijama mirant els veïns pel balcó, sabent que això ja s’acabava i que haviem d’anar marxant...
I vam tornar cap a Barcelona, cansades però contentes, espantades davant la muntanya de feina que ens imaginàvem ens esperava a casa. Però felices per tenir amigues amb accent a la M, a la M de Monika.
Gràcies per tot. PER TOT. A les 2. Tornarem!!! I la propera ni sortirem de casa en tot el cap de setmana!!!
 
#MePersigue

amigas con acento en la M

Y decidimos el día y compramos los billetes.
Y me pedí un día de vacaciones para salir el viernes a mediodía y para allí que nos fuimos.
A conocer a Irene, a dormir en su casa, sin nada más que una invitación por wasap y el compromiso que nos esperaría con una pancarta.
El viaje de 5 horas pasó en un pimpam, charlando, riendo y llorando (una lagrimita pequeña). Casi no nos dio tiempo a sacar el ganchillo!!! Comimos, me puse calcetines porque tenía frío en los pies y cuando casi ya llegábamos encontramos el enchufe para cargar el móvil... jajjaajja que hartón de reir otra vez!!!
Y allí estaba, esperándonos con una pancarta que decía: “SOY FAN DE INÉS Y SONIETA
Y reímos como locas y nos apretujamos hasta casi no poder respirar.
Y hablamos de ella y no lloramos, porque no surgió, no porque nos lo prohibiéramos. No nos obligamos a hacer nada ni nos prohibimos nada. Fue un fin de semana de dejar fluir... y fluyó mucho.
El pobre que sufrió un poco fue el Umpa, escondido como un tontín dentro del armario porque dos pajarracas le habían invadido el espacio. Pero el sábado por la tarde ya salió e incluso Nano le dio de comer barrita de premio en la mano... El que si que no vimos fue al enanito de dos metros... ése se metió todavía más dentro ^_^
Llevábamos regalos para dar y vender, pasamos media tarde del viernes intercambiando... parecía la mañana de Reyes!!! Mucho chocolate, negro!!! Mmmm... muchas cosas hechas a mano y muchas tonterías de aquellas que ves y piensas esto para ellas.
Paseamos por Sevilla, compramos souvenirs, descubrimos que puedes pedir un vaso de agua del grifo y no te lo cobran ni te miran raro, redescubrí una Sevilla brillante y luminosa, quizá porque mi estado de ánimo también lo estaba, no la recordaba así, sino fea y sucia... Fuimos a ver a la Macarena y le pusimos cirios. Y seguimos riendo, y por la tarde nos sentamos en el comedor y de allí no nos levantamos hasta la madrugada. Tapeteando, tejiendo a dos agujas, tejiendo trapillo, punto de cruz... una jugaba a Triviados con Luigi mientras la otra le daba conversación por LINE para distraerle... riendo con él que estaba en Sabadell... Comiendo chocolate, conectándonos a Facebook y buscando en google la correspondencia entre ganchillos en milímetros y la marca Dama... y riendo todavía más y yendo a dormir tardísimo...
Y domingo nos despertó un “TENGO HAAAAMBREEEEE” que el piso temblaba e Irene tuvo que correr a hacernos unos coulants en el microondas, riquisisisisismos, y desayunamos medio en pijama mirando a los vecinos por el balcón, sabiendo que aquello se acababa y teníamos que irnos yendo...
Y volvimos a Barcelona, cansadas pero contentas, asustadas ante la montaña de faena que nos imaginábamos nos esperaba en casa. Pero felices por tener amigas con acento en la M, en la M de Monika.
Gracias por todo. POR TODO. A las 2. Volveremos!!! Y la próxima no saldremos de casa en todo el fin de semana!!!

dijous, 3 d’octubre del 2013

#MePersigue



Al llarg d’aquests dies de viatges, de vacances, he vist botigues, he vist finestres, que m’han perseguit, amb ganxet, amb trapillo, amb labores varias, i vosaltres també les heu vist, amigachas meves, i m’heu enviat fotos per wasap o per facebook. Des d’Holanda, des de Bèlgica, des de Barcelona, des de Girona, des de casa vostra…. Sempre, vingués de qui vingués, el missatge que acompanyava la foto era: “He vist això i he pensat en tu” i m’heu emocionat. Cada vegada. Gràcies a totes.





A lo largo de estos días de viajes, de vacaciones, he visto tiendas, he visto ventanas, que me han perseguido, con ganchillo, con trapillo, con labores varias… y vosotras también las habéis visto, amigachas mías, y me habéis enviado fotos por wasap o por facebook. Desde Holanda, desde Bélgica, desde Barcelona, desde Girona, desdes vuestra casa… Siempre, viniera de quien viniera, el mensaje que acompañaba la foto era: “He visto esto y he pensado en ti” y me habéis emocionado. Cada vez. Gracias a todas.

dilluns, 9 de setembre del 2013

detall de Vilallonga

mira amunt i segur que hi trobes un visillu de ganxet
mira arriba y seguro que encuentras un visillo de ganchillo

dilluns, 2 de setembre del 2013

detall de Vilallonga de Ter


miro amunt i hi ha ganxet per tot arreu #MePersigue
miro hacia arriba y encuentro ganchillo por todas partes #MePersigue

divendres, 19 de juliol del 2013

4

i no, no me n'he oblidat...
que avui fa 4 mesos que se'n va anar...
cada dia hi penso, rient o plorant
trobant-la tant i tant a faltar

#missyou #loveyou

dimarts, 9 de juliol del 2013

dijous, 23 de maig del 2013

un regal

quan fas les coses sense esperar res a canvi,
quan fas les coses perquè et surten de dins,
quan fas les coses perquè saps que no pots deixar de fer-les...

dorms millor... encara que sort d'això perque últimament dormo fatal...
o encares la vida mirant-la a la cara, sabent que has fet el que calia.

però quan reps regals com aquests
un estoig amb els seus ganxets de bambú del 3 al 10
una capsa amb 6 cabdells de perlé del num.20!!!
-oh my god la muerte a escobazos-
uns bombons farcits de dulce de leche, "para tus niños"
i un "no creo que nadie valore esas cosas tanto como tú, por lo que son y por lo que significan"
com a resposta al meu moltes gràcies

et quedes sense alè i sense paraules i només saps dir 
gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies!!!