El ThanksGiving no és una festa que se celebri més enllà dels Estats Units. En un atac de refusar gairebé tot el que vé d'Amèrica, que vale que ens han envaït una mica amb tant de fast food i coca-cola :-) però que amb mesura tot és bo!!!, doncs de vegades ens perdem boniques tradicions com aquesta.
No ho conec tampoc gaire a fons, però aquests darrers dies m'han estat arribant imputs de diferents fonts sobre el dia d'acció de gràcies i el que n'he acabat treient és que és bo, reunir-se un dia al voltant de la taula i donar les gràcies pel que tenim.
En aquest món ràpid i consumista en el que anem a tope i sembla que tothom vagi a la seva, val la pena parar i pensar en les cosetes petites que ens omplen la vida i donar gràcies:
- per la família, que ens acompanya i fa costat: parella, pares i especialment...
- pels fills, la llum de la vida
- pels amics, que de debo són ben pocs, però que et sorprèn que a aquestes alçades de la vida, puguis fer-ne encara
- per les petites estones, al voltant d'uns clics de playmobil, amb els nens, muntant el castell, acompanyats de pirates i amb la incursió dels animals i els gormitis
- per un passeig en bici els quatre
- per viure tan a la vora del mar
- per notar el sol a la cara un dia d'hivern
- per saber que algú, més a prop o més lluny, en el món, llegeix les meves línies al blog, que a la vegada em serveix de vàlvula d'escapament... i em comenta i m'envia missatges d'ànim...
- per tenir [encara] una feina i que de moment no tinguem que patir econòmicament
- per un concert de música antiga, un diumenge a la tarda
Si es ben veritat, que la vida està feta de petites coses, suposo que per això faig tants quadrets...
- gràcies, jordiR, per les petites estones compartides, te n'has anat massa aviat. Resaré per tu i pels que s'han quedat.
perdoneu que no tradueixi aquest post... potser demà estic més sencera.
