dimecres, 9 de juny del 2010

remembering (i 3)

Els meus avis paterns eren de Vilassar de Dalt.
Hi anàvem tots els diumenges a dinar (maduixes a l'estiu de postre) i alguna setmana a l'estiu.

Alguna tarda, agafavem berenar i ens n'anavem a caminar amb la meva iaia i la seva germana, moltes vegades a aquesta casa, perque en coneixien els masovers i la meva germana i jo jugavem per allà...

Aquesta casa estava tancada... me'n recordo que era vella, bruta i buida i feia por, però que hi donavem voltes al voltant mirant a dins per entremig de les finestres a veure què s'hi veia... amb la por de trobar-hi alguna cosa... Sembla que la casa l'han rehabilitat i ara és una residència psiquiàtrica...

I en pensar en aquesta casa, vilassar, els meus avis... me n'he anat enrera en el temps... i he recordat...
... que hi havia uns gronxadors...
i que hi havia dues nenes, les netes dels masovers, com nosaltres mes o menys, una es deia mireia...
i anavem a un altre lloc a berenar, al final de la riera, a veure la sra. consuelo (una velleta molt velleta) i una senyora que tenia uns nebots que no hi eren mai però tenien una caseta de fusta molt guai...
i que de vegades anavem a veure la fransisqueta...
i la casa dels meus avis???... una casa de carrer amb unes golfes, plenes de pots amb petxines i baletes de fang...i les hortensies... jo de vegades hi somio i tot
per sant jordi vaig comprar un roser... i les roses feien l'olor de l'eixida... feia molt de temps que no olorava una rosa amb aquella olor...
i berenar pa amb oli i sucre sentades a l'escala que anava a dalt...
i banyar-se en aquell cubell de ferro que ara té el papa a setcases per pujar la llenya??

estem parlant de fa 30 anys, mes o menys...
perdoneu el rotllo, i els records desestructurats... se m'han negat els ulls i tot
sóc incapaç de traduir-ho, ya me perdonareis

2 comentaris:

  1. This was an interesting post Sonieta!
    Hugs suex

    ResponElimina
  2. Per un moment, jo també he tornat enrrera, als dies de la meva infantesa, els berenars al "pericó" ( no sé si encara existeix) amb la meva avia i una amiga seva i la seva filla.

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.