Núria - Setembre 2010

Diumenge 5, després d'anul·lar-lo i reprogramar-ho així com mil vegades, vam tornar a Núria.

Domingo 5, después de anularlo y reprogramarlo así como mil veces, volvimos a Núria.

Vam pujar a peu pel camí vell. Jo amb en Jan i el meu home amb en Guillem [primera vegada, tot un crack]. Ens vam reagrupar a dalt i vam fer dinar familiar: avis, tiets, cosins...

Subimos a pie por el camino antiguo. Yo con Jan y mi marido con Guillem [primera vez, todo un crack]. Nos reagrupamos arriba e hicimos comida familiar: abuelos, tíos, primos...

Després de 3 hores i mitja de pujada i més pujada, la vista del Santuari em va emocionar... Después de 3 horas y media de subida y más subida, la vista del Santuario me emocionó...

- mama sembla que ploris... mama perque plores??

- mamá parece que llores... ¿mamá porqué lloras?

- d'alegria Jan, que pensava que no tornaria a pujar mai més i ho he aconseguit!!!

- de alegría Jan, pensaba que no podría volver a subir nunca más y lo he conseguido!!

He d'aclarir-vos que l'última vegada que havia pujat també vaig plorar (si, ja ho sé que sóc de llàgrima fàcil) però de lo malament que m'ho havia passat pujant. Vaig dir que no pujaria mai més... diumenge va ser un repte... i el vaig superar!!! Tornaré a pujar, segur!!!

Tengo que aclararos que la última vez que subí también lloré (si, ya lo sé que soy de lágrima fácil) pero de lo mal que me lo había pasado subiendo. Dije que no volvería nunca más... domingo fue un reto... y lo superé!!! Volveré a subir, seguro!!!

i què més vaig fer a Núria... doncs anar en barca, jajaja que divertit!!!

y que más hice en Núria... pues ir en barca, jajaja que divertido!!!

i el més important i el que vaig fer primer de tot: anar a veure la Verge, posar-li un ciri i ficar el cap a l'olla, ara només ens farà falta fer els deures, jijijiji
y lo más importante y lo que hice antes de nada: ir a ver a la Virgen, ponerle un cirio y meter la cabeza en la olla, ahora sólo nos faltará hacer los deberes, jijij