Aquest matí, surto del metro i em trobo que reparteixen un "Tasta'm" de la recopilació 50 poemes per saber de memòria. N'agafo 3 (per mi i les meves companyes de feina). Obro el meu a l'atzar i hi llegeixo:
Divisa
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut
dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria-Mercè Marçal
Que bonic! Ja tinc un altre llibre que em portaran els reis... Una bona manera de començar el dia, que tingueu un molt bon dia vosaltres també!!
Tu que tens manetes, brodadet a punt de creu al capçal del llit!!! O a la taula de la feina...
ResponEliminaVa, si anem de poemes, un de la gran Montserrat Abelló (massa desconeguda però enorme):
Sovint diem
això és la fi,
cap música ja no controla
les nostres esperances.
Però hi ha ulls que no coneixem
que escruten l'horitzó,
llavis que xiuxiuegen.
Orelles que perceben,
que amatents escolten
allà al fons de la nit.
Aquesta és la força que busquem,
l'amor que aprenem a sostenir
contra el caire del temps.
que petita sóc....
ResponElimina