dijous, 18 de novembre del 2010

hi ha coses que no tenen preu...

Sempre us he explicat que teixeixo per plaer, per teràpia, sense cap sentit comercial...

De tant en tant compro llana a la paradeta de la plaça, els colors que m'agraden, les textures que em venen de gust... i provo, experimento coses noves i la majoria de les vegades regalo el que teixeixo, els tapetes de ganxet per a amigues de la família, els quadradets solidaris formen mantes per a l'Argentina o pel Senegal... bufandes per a les mares de l'escola o per a les cunyades... bossetes per a les amigues dels meus fills, ninotets per bebés que neixen... de tant en tan alguna cosa es queda a casa.

Hi ha gent que em diu, i perquè no ho vens? És bonic i segur que la gent t'ho compraria!

Doncs primer perquè no sé quin preu posar-hi... no vulgueu saber quina feinada he tingut per posar un preu als punts de llibre solidaris per recaptar diners per Babel, sort de les noies de la biblioteca, l'han posat elles el preu... i segon perque no hi ha satisfacció més gran que després de fer un regal, algú et vingui amb una bossa plena de llana per a que segueixis amb la teva tasca solidària (bueno, si, també es molt maco que et regalin la llana (o una muntanya de quadradets) sense haver fet cap regal, que també m'ha passat)

Gràcies Pili!! Gràcies Iolanda!! Seguirem fent quadradets solidaris!!!

Nota: no he tingut temps de fer-li una foto a la llana... se l'ha endut la meva mare ganxetera i ja està fent quadradets sense parar... no sé pas a qui m'assemblo...

*-*-*-*-*

Siempre os he contado que tejo por placer, por terapia, sin ningún sentido comercial...

De vez en cuando compro lana en el mercado, los colores que me gustan, las texturas que me apetecen... y pruebo, experimento cosas nuevas y la mayoría de las veces regalo lo que tejo, los tapetes de ganchillo para amigas de la familia, los cuadraditos solidarios forman mantitas para Argentina o para Senegal... bufandas para las mamás de la escuela o para las cuñadas... bolsitas para las amigas de mis hijos, muñequitos para bebés que nacen... de vez en cuando alguna cosa se queda en casa.

Hay gente que me pregunta, ¿y porqué no lo vendes? Es bonito y seguro que la gente te lo compraría!

Pues primero porque no sé qué precio ponerle... no queráis saber qué faena he tenido para poner un precio a los puntos de libro solidarios para recaudar dinero para Babel, suerte de las chicas de la biblioteca, que lo han puesto ellas el precio... y segundo porque no hay satisfacción más grande que después de hace un regalo, alguien te venga con una bolsa llena de lana para que sigas con tu tarea solidaria (bueno, si, también es muy bonito que te regalen la lana (o un montón de cuadraditos) sin haber hecho ningún regalo, que también me ha pasado)

Gracias Pili!! Gracias Iolanda!! Seguiremos tejiendo cuadraditos solidarios!!!

Nota: no he tenido tiempo a echarle una foto a la lana... se la ha llevado mi madre ganchillera y ya está tejiendo cuadraditos sin parar... a quién me debo parecer...

2 comentaris:

  1. Sí, desde luego, hay cosas que no tienen precio.

    Muy buena reflexión.
    Que pases un día estupendo! :-)

    ResponElimina
  2. Hola Sonieta, gràcies per visitar el meu blog i per deixar-me conéixer el teu! et seguiré!

    A mi també sovint m'han dit que per què no venia les coses que teixia (o teixia per vendre) o les meves llanetes, però realment quan et poses a pensar-ho no sabries mai quin preu posar a tantes hores de feina. A més, a mi també m'encanta veure la cara de la gent quan li regalo alguna cosa. Els amics poden arribar a ser molt i molt agraïts i les seves cares els delaten!

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.