de tornada a casa, ens trobem unes quantes dones al bus de les 16.05h, xerrem, riem, dormim, llegim... ja us havia dit que jo teixeixo!! aquesta n'és la prova :-)
de vuelta a casa, nos encontramos unas cuantas mujeres en el bus de las 16.05h, charlamos, reímos, dormimos, leemos... ya os había dicho que yo tejía!!! ésta es la prueba :-)
MAQUÍSSIMA!!
ResponEliminaEts genial m'agrada molt la teva foto i sobre tot el teixit que de segur es genial.
Noieta segueix aixins una super abraçada plena d'estima.
PETONS
Jo ja t'havia cregut. Ets capaç d'això i de molt més...
ResponEliminaSonieta, quin riure..... jo també ho faig, tinc un 30 minuts de viatge i aprofito per treure els ganxets!!
ResponEliminaAixí m'agrada sense vergonya!! Un petó ben desvergonyit!
ResponEliminaMis horas productivas en tiempos de trabajo, son las del colectivo :) Hay que aprovechar el tiempo.
ResponEliminaBuena semana.
Flavia
http://puntoperdido.blogspot.com
Temps perdut, molt ben aprofitat!
ResponEliminaUna abraçada
I no et mareges? Jo he descobert que no puc fer quasi res quan estic en moviment...
ResponEliminaAi ;-)
clar que no, gens de vergonya, aprofitant el temps a tope!!! a més... no molesto a ningú oi?
ResponEliminapos eso :-)
i no, no em marejo... i ja és extrany, perque jo em marejo MOOOOLT (en cotxe, bus, vaixell, fins i tot avió... -excepte al tren-) no puc llegir ni mirar una peli... però la força del ganxet pot més jajajaja
confesso que alguna vegada, depenent de la conducció de l'autobusero, he hagut de plegar blanca-verda i amarada de suor, però només quan havia acabat la passada... estic malalta de ganxet!!!!
Ahh! m'encanta la foto!!
ResponEliminaI es que no ho podem evitar, aquí les distancies son tan curtes que no hi ha temps, però quan espero que el meu fill petit acabi la classe de cello. vaig al bar, en prenc un tallat i, amb tot el morro, trec el ganxet i la llana...
Una abraçada i feliç Any Nou