quan fas les coses sense esperar res a canvi,
quan fas les coses perquè et surten de dins,
quan fas les coses perquè saps que no pots deixar de fer-les...
dorms millor... encara que sort d'això perque últimament dormo fatal...
o encares la vida mirant-la a la cara, sabent que has fet el que calia.
però quan reps regals com aquests
un estoig amb els seus ganxets de bambú del 3 al 10
una capsa amb 6 cabdells de perlé del num.20!!!
-oh my god la muerte a escobazos-
uns bombons farcits de dulce de leche, "para tus niños"
i un "no creo que nadie valore esas cosas tanto como tú, por lo que son y por lo que significan"
com a resposta al meu moltes gràcies
et quedes sense alè i sense paraules i només saps dir
gràcies, gràcies, gràcies, gràcies, gràcies!!!