dilluns, 19 d’agost del 2013

mantes de pedacets

Hi ha coses que em fan feliç i una d'elles es regalar mantes de quadrets a qui m'estimo. Perque mentre la manta va creixent el projecte comença a tenir nom i va canviant de forma i acabes veient clar per a qui ha de ser... o a vegades no ho veus clar fins més endavant.

Avui us parlaré de dues mantes, de quadradets, de pedacets d'ànima.

La primera la vaig començar al febrer, una tarda en què vaig aprendre una paraula molt lletja i em vaig cruspir tres polvorones que el meu home m'havia amagat perquè no tinc mesura (i que vaig trobar...). La vaig fer amb quadradets que ja tenia fets, aprofitant-los per anar més ràpid a teixir, però no vaig ser-hi a temps... no li vaig poder regalar... i després no la podia acabar. Li vaig demanar a la meva mare que ho fés per mi. I la vaig desar, perquè no sabia exactament què fer-ne. En principi la volia sortejar per recaptar fons per a la Fundació, però ja en faré una altra per això. Una nit, planxant, vaig tenir clar per a qui havia de ser.

per a la seva mare. perquè només podia ser per a ella

La segona manta va començar amb els quadradets de KTV Sampler Bienvenido 2013 organitzat per la Jazmín i va continuar amb tots els quadradets corresponents al que tenia que ser la manta del CAL One Granny a Week, organitzat per la Najma. Hi vaig afegir quadradets de #FridayPattern, proposats per l'ari i algun altre de lliure... I mentre l'acabava vaig veure clar per a qui havia de ser. Ha acabat sent una manta de mida sofa, per mirar partits de futbol a hores intempestives o cotxes i motos, perquè hi ha gent que ho miràvem molt abans que es posés de moda, o els capítols de Castle dels dimarts... En tons grisos, verds, beige i grocs... i embolicat tot en gris marengo. El gris que ens ha entristit la vida els últims mesos.

per a ell. perquè només podia ser per a ell
.
.
.
.
avui 5 mesos
#missyou #loveyou

11 comentaris:

  1. M´agraden molt!!
    Lentament el gris s´anirà aclarint i agafarà tons de colors i la tristesa s´esvairà i deixarà pas als records d´aquelles coses que us feien riure, a tot allò que us feia còmplices i, ja no podràs deixar de recordar-la sense un somriure als llavis.
    Cuida´t molt||

    ResponElimina
    Respostes
    1. sempre que la recordo somric, és un somriure agredolç, però sempre un somriure

      Elimina
  2. Sin duda dos regalos preciosos.
    Así recibirán dos tipos de calor cuando la usen.

    Yo también la echo de menos... hay días que más que nunca, y no sé por qué.

    ResponElimina
  3. Trobar el destí. Vet aquí la qüestió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mida que vas fent, va sortint el nom de la persona a qui va destinada
      i és bonic...

      Elimina
  4. Hola, muy bonito el resultado y el regalo.
    besos

    ResponElimina
  5. SONIETA QUERIDA!!!

    "TUS CREACIONES" son ¡¡¡TAN PRECIOSAS!!! como TUS ACCIONES!!!!..

    Cuando Luichi me mostró (Vía WhatsApp!) éstas ¡¡HERMOSAS MANTAS!!.. q Vos les habías hecho!.. Pensé: ¡¡QUÉ K-PA!!.. ¡QUÉ HERMOSÍSIMO REGALO d TU PARTE!!!..

    Desde donde ¡Élla Esté!.. debe estar ¡ORGULLOSA! x Haberles dejado a Su Querida Madre! y a Su Amado Marido!.. ¡Una Amiga: ¡TAN MARAVILLOSA! como Vos!!..

    Te mando un ¡Super Abrazo! desds Bs.As!.. q ¡Con lo Rápido! q Pasa el Tiempo!!.. (¡YA! 5 Meses!!..) ¡Pronto! t estaré dando ¡Personalmente! en BCN!!..

    AHÍ NOS VEMOS!!

    HONEY!

    ResponElimina
    Respostes

    1. a veces las cosas sólo se hacen de la única forma en que pueden hacerse, y ésta era una.

      dicen que uno recibe lo que da, en este caso yo solo devuelvo lo que recibí

      un super abrazo también para ti!!!

      Elimina
  6. me consta que les gustan
    y seguro que a ella también ^_^

    besos

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.