la primavera la sang altera...

Que malament em senta l'inici de la primavera, en general...

I amb les ganes que tinc de bon temps, de llum i de floretes... doncs el canvi sempre és un daltabaix!

també cal tenir en compte que a aquestes dates plenes de pol·len (i gràcies gràcies que no sóc alèrgica) s'hi afegeix l'aniversari de la mort de la Monika, del meu acomiadament...

A partir d'aquest any hi podré afegir la setmana que he passat en una nova feina en la que no he encaixat i que era griiiiis i el meu cos ha dit que no i encara estic recuperant-me de la plorera, la vomitera i la contractura que em va regalar. He necessitat tornar a veure la noe per a que em reestructurés, per a que em digués que escolti el meu cos i que encari aquesta etapa de la meva vida, la maduresa en la que sé el que NO VULL, que torni al meu món de cosetespetites i de dia a dia amb els nens, la casa, el ganxet....

Us podeu creure que en tres setmanes només m'he fet el coll que vaig portar el dia del concert de Gospelsons i així correcuita i en un pimpam i sense patró ni res i que encara el cosia en el vestidor del Monumental perquè no havia tingut temps de muntar-lo en el vestit? 

Si, ja sé que us ho creieu... però us en deixo l'única prova en la #fotoguenya que ens fem per fer el pallasso i treure estrés amb la meva ànima-bessona-separadas-al-nacer però unides per l'instagram, el ganxet i la música ^_^ 

Deixeu de riure amb la ganyota i mireu el coll de ganxet jooolin!!!

Enfin que ara ja sabeu perquè m'havia quedat sense coses per explicar-vos, gairebé sense penjar fotos a insta, borrosa i grisa... reprenc les agulles i les ganes de veure-ho tot bonic precisament en un dia gris i plujós, però com diu la cançó "todos los días sale el sol chipirón" ni que sigui darrera els núvols i la raquel ja fa masssa dies que no ens ho canta ...