Diu la Clara que les coses arriben quan han d'arribar i hi estic d'acord... però quin mal fan quan arriben i quin mal fa saber que això era el que havia de passar i res més.
Diumenge en el dominical de la Vanguardia hi havia aquesta carta dels lectors.
Tenint en compte que normalment no llegeixo el diari, obrir el dominical i trobar-me aquesta carta, va ser com si me l'haguessin escrit directament a mi.
M'he sentit molt abatuda, molt enfonsada, molt emprenyada...però també molt acompanyada per tots vosaltres i he passat uns dies de paranoia total passant del riure al plor en milisegons... (hacer un moni, eh noies!!!)
Tinc comentaris emocionats i emocionants, tinc el correu electrònic, el twitter, el facebook, el whatsapp, el Line,... ple de missatges de confort i de paraules boniques.
He desvirtualitzat a part de les seves amigues, he abraçat i he fet més petons en la darrera setmana que en un any sencer... (jo tampoc sóc gaire petonera, però ara ho necessitava).
He comprovat que sóc molt més forta del que pensava, que el JO PUC és veritat i que només depèn de mi.
He anat i segueixo anant en una muntanya russa d'emocions.
He plorat fins al límit de la deshidratació.
M'ha saltat el cor cada vegada que tinc un missatge d'ella, perque en Luigi segueix fent servir el seu megaTelefon i plorem junts de tant en tant... M'agrada pensar que li sóc una mica d'ajuda, ell és un gran consol per a mi.
Farem una cosa grossa en memòria seva. Tingueu-ho en compte!!! Jo encara no puc liar-la, però he posat a pensar a part del món ganxetil...
Us deixo una llista amb posts que m'han trencat. Sense cap ordre. Ni cronològic, ni alfabètic, ni d'importància. Gaudiu-los, són poesia del fons del cor.
Farem una cosa grossa en memòria seva. Tingueu-ho en compte!!! Jo encara no puc liar-la, però he posat a pensar a part del món ganxetil...
Us deixo una llista amb posts que m'han trencat. Sense cap ordre. Ni cronològic, ni alfabètic, ni d'importància. Gaudiu-los, són poesia del fons del cor.
- Mermelada de amor - El aroma de sus flores
- Cartas a Umpa Lumpa - Querida Monika
- Opiniones Incorrectas - La princesa del crochet
- Una más del batallón - Rota por dentro
- Grande Blog - Momentos como éste, un adiós
- Tres pompones - Monika y Una reflexión
- Knittingpoint - Para Monika
- Fragmentos de mi vida - Adiós Monika
- Bebiendo limonada - El primero lo ganaron ellos, el segundo no.
- Blogueando de mi vida - Hasta siempre Monika
- Fundación Josep Carreras - Blogs vs cancer: El blog de Monika.
- Tres son tres - Monika, adiós amiga
- Cancer de colon - Querida Monika
- El blog de Ainara - Monika, la guerrera de las flores
- El meu petit fins aviat, cosetes petites - #sensefiltre
- El seu gran blog que ens ha posat en contacte a tots, que ens ha permès conèixer-la i viure-la. Està pendent el darrer post...
- Camí de ferro - Gran petjada
- Bugaderes39 - Sotragades
Gràcies a tots i a totes, per tot el que heu fet per mi i per ella.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
I ara...
.
.
.
.
.
.
.
.
Farem una pausa de Setmana Santa. Uns dies d'organització interna, de respirar aire pur del Pirineu, de dormir, d'esquiar si fa solet i de ganxetar davant la llar de foc i tornaré amb força, perquè ella s'ho val, perquè ella ho volia i ho va deixar embastat. Encara no sé exactament cap on anirem, però tornarem a engegar.
Prometo escriure posts més estructurats, jajaja, o no...
i prometo tornar a traduir-los. Però no us queixeu per això, ja he posat el widget del traductor...
