14

quina adolescència tan difícil Guillem

#japijapituyu #loveyoux10000 #magradafermefotosambtu #bailarpegados #avuinoenshemabraçat#tovetaqueestic #socunapava #hosabeu

P E R 

M O L T S

A N Y S!!!

14

tornem al cole!!!

avui dia internacional de la conga

(tots els pares/mares la ballem "tristos" quan els pollitos se'n tornen a l'escola)

dia de tornar a fer punxa als llapis

 i dia de no oblidar-se els donuts ni la cartera (si, sóc viejuna)

i ells ja no els fan servir els llapis de colors, 

però a mi m'encanta fer-los punxa i que tots mirin cap al mateix costat dins la caixa

i me'ls he quedat pel meu espai de -labores i temes varios-

Bon inici de curs!!!

(En Jan 2n de cicle mig de sistemes informàtics i xarxes

en Guillem 3r d'ESO)

13

cuidado!!! que el sr. Guillemito s'està fent gran!!!

per molts anys!!

16

#novullfotos #novullfotosmama

Ningú em va explicar que seria tan difícil...

Seguim enfadant-nos dia si, dia també

i segueixes sense deixar-te fer fotos, o sigui que te les he de fer adormit

^_^

#permoltsanys #loveyou

12

que per molts anys em segueixis volent abraçar al final del dia

mama, mama, avui no ens hem abraçat!

per molts anys Guillem!!

tornem al cole!!!

per un any, tots dos a la secundària (1r i 4t)

on han anat a parar els meus peques???

15

#novullfotos #novullfotosmama

Ara que tornem a ser amics, deixa'm que et feliciti pels teus 15!
No t'he robat la foto, pero ets tu ^_^

#permoltsanys #loveyou

11

per molts anys señorito Guillemito!!!

tornem al cole!!!

després d'oblidar les motxilles durant tot l'estiu
avui ens posem les piles
tornem a començar la rutina!!

endavant!!!

en jan comença 3r d'ESO
en guillem, 6è de primària

O_O

14

per molts anys carinyo!!!

que gran, que guapo i com t'agrada fer-te selfies!!!

10

señorito guillemito, per molts anys!!!

tornem al cole!!!

teniu els llapissos a punt?
(i els llibres i llibretes i l'ordinador els grans....)
doncs vinga!!
endavant!!!

en jan comença 2n d'ESO
en guillem, 5è de primària

O_O

13

per molts anys amor!!!

t'estàs fent gran, te n'adones?

13 anys han passat d'aquell estiu que vam passar tan abraçadets...

d'aquella alegria immensa que ens vas portar

d'aquell ho estaré fent bé??

13 anys després encara m'ho pregunto, cada dia

patunarru coseta meva

tornem al cole!!!

però aquest any comencem en un cole nou

(el cole de la mama!!)

12

PER MOLTS ANYS AMOR!!!

per a la txell

Tinc una nebodeta petita petita i volia fer-li una tonteria de ganxet. 

Després de mirar mil patrons, descartar-ne mil més (exagerada que soc, ja sabeu) i donar-li voltes i més voltes, he acabat teixint-li això: un sonall d'osset de color rosa (a casa en diem zing-zing) sense patró, així porqueyolovalgo, la de voltes que vaig haver de fer per a que sortís el donut, buscant info a san google... 

Us agrada??

Tengo una sobrinita pequeña pequeña y quería tejerle una tontería de ganchillo.

Después de mirar mil patrones, descartar otros mil (exagerada que soy, ya sabéis) y darle vueltas y más vueltas, he acabado tejiéndole esto: un sonajero de osito de color de rosa sin patrón, así porqueyolovalgo, la de vueltas que tuve que dar para que me saliera el donut, buscando info en san google...

¿Os gusta?

more braçaletiando

una estoneta de pau passant boletes... ommm

un ratito de paz pasando bolitas... ommmm

tornem al cole!!!

En Jan comença avui el seu últim any de primària, sisè. Serà un any emocionant tant per ell com per nosaltres, d'encarar una nova etapa.

En Guillem farà tercer!! el meu filiprim ja és tot un homenet.

Bona tornada a l'escola!!

ser madres con lo que tenemos

Hace unos días, después de una semana rara, de altibajos y vomitera, de llorera y sonrisas por debajo la nariz, me levanté con la sonrisa puesta, porque tenía el deber de vivir y vivir por todo lo alto. Aprovechando cada minuto y dando las gracias por todo lo que tenía, que no es poco.

Repasando los blogs de cabecera, me encontré este bonito post de Ileana que copio aquí para tener a mano y releer siempre que lo necesite.

Porque en el fondo de eso se trata, de bailar con la música que nos ha tocado. 

Ser madres con lo que tenemos
Con nuestros traumas.
Nuestras infancias heridas.
Nuestras miserias y nuestros miedos.
Con nuestras historias familiares de horror y misterio.
Nuestras rabias y nuestras fobias.
Nuestras imperfecciones.
Nuestros kilos de más.
Nuestros euros de menos.
Nuestros trabajos alimenticios, de supervivencia.
Nuestras mañanas desquiciadas.
Nuestros gritos y nuestras lágrimas.
Nuestras madres niñas. Nuestras suegras brujas.
Nuestras cicatrices.
Nuestras enfermedades.
Nuestros pueblos feos.
Nuestros vecinos ruidosos.
Nuestros políticos estúpidos, corruptos, repugnantes.
Nuestras escuelas decimonónicas, tristes, cuadriculadas.
Nuestros maridos currantes, intentando ser hombres, amantes, amables, y no morir en el intento.
Nuestros divorcios.
Nuestro estrés.
Nuestros años.
Nuestra soledad.
Nuestros partos robados, anestesiados, maltratados.
Nuestras lactancias agrietadas, dolorosas, imposibles.
Nuestra neurosis.
Con este mundo asfixiante que no está diseñado para tener hijos y no lo pone nada fácil, pero los niños son lo único que lo hace más habitable, más esperanzador.
Ser madres como podemos.
Ese es el mérito.

Han pasado un par de meses desde ese día y lo releo a menudo, para ver que no soy la única que intenta ser una buena madre, a pesar de todos los pesares. Y esta malamadre a la que le gustaría ser mejor, se va hoy de vacaciones. Unas vacaciones raras, partidas, para conciliar trabajo con horarios de niños. Pero que viviré intensamente en cada una de sus partes. Respirando hondo. Durmiendo sueño acumulado. Riendo. Paseando. Ganchilleando. Disfrutando.

Viviendo. 
Y dando las gracias.

Besos a tod@s. 

Vuelvo en septiembre.

11

el meu gran avui és més gran

i no només perquè creixi sense parar...

i no només perquè ens ha tret un excel·lent d'anglès 

per no haver d'anar a l'acadèmia...

avui fa onze anys!! per molts anys Jan!!