98

avui haguessis fet 98 anys

et recordo cada dia

encara hi ha dies que penso que et trucaré o et vindré a veure

o em trobo davant dels souvenirs, a Paris, triant un imant per la teva nevera

per mots anys iaia Juanita

ps. si, la nena sóc jo ^_^

kaotic blanket

La manta caòtica va creixent, a ritme estrany, amb punts i colors diferents... 

en algun moment serà una manta, de moment és un kaos total...

tornant a la rutina (o almenys intentant-ho)

Com costa acostumar-nos a la teva absència.
 Seguirem ganxetant, sempre present en els nostres cors

Per fi, dins del caos de dies estranys, d'intents fallits de tornar a la rutina, trobo el moment per acostar-me a la biblioteca a gaudir del silenci i d'un ordinador de sobretaula.

A casa només puc demanar el portàtil dels nens i digueu-me antiga però a mi m'agrada escriure amb teclat gros i ratolí.

I m'adono que des de cap d'any que no passava per aquí. Publico l'adéu de la iaia, programo alguns ninotets que han començat a sortir de les meves mans...

Durant un mes pràcticament m'he limitat a teixir en gris, en ganxet i en mitja, una manta caòtica, igual que el meu estat d'ànim. Veure la iaia apagar-se, convertir-me en infermera 24h de la patacada del meu marit, els nens que tampoc estaven molt fins... haver de gestionar el meu mal humor davant la situació, la família... el final de les obres de la casa nova... Jo també m'he trobat malament, treient els meus dimonis en forma de mocs i tos, panses a la boca i mal de queixal.

Feta un cromo és poc.

No haver deixat d'anar a la botiga m'ha cansat més encara, però alhora m'ha ajudat. L'escalfor de qui et pregunta com et trobes i que es preocupa per tu.

Tot i no passar per aquí (de fet gairebé m'oblido que tenia un bloc) m'he sentit molt acompanyada de tots vosaltres, he intentat no deixar les xarxes publicant una foto cada dia, a veure si ho puc mantenir al llarg dels 365...

Finalment, sembla que puc començar a teixir alguna cosa més que la Kaotic Blanket... els colors i els ninotets tornen a sortir de les meves mans. Ho necessitava.

Seguiré publicant aquí (suposo, espero, desitjo) però no deixeu de passar a visitar-me al face i l'insta, per on passo més sovint ^_^

Una abraçada i fins aviat.

...

Dia21. # ... i ploren, 
ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran. 
#adéuiaia #finsaviat

producció estival: knitted rabbits 2018

tinc una muntanya de quadradets que m'ha anat teixint la iaia

de tots els colors

però només n'he pogut cosir uns 20...

i la iaia segueix teixint...

una funda per a la flauta? també!

una funda per a la flauta a petició de la filla de la meva perruquera
turquesa i lila
amb el seu nom

aprofitat per provar el punt baix que imita el punt jersei a dos agulles

mentre l'he teixit he pensat en el primer post d'aquest bloc,
quan us vaig explicar com es que vaig recuperar el ganxet del baul de los recuerdos







tadah!!

i encara més conillets...

la iaia no para de teixir quadrats 

i clar, jo els he de donar forma

forma de conill!!!

vinga, quatre més ^_^

per a la botigueta de Chingolo y Gorriti!!

producció estival - how to knit a knitted rabbit

he modificat una mica les instruccions...

per variar...

miss tuneo en acción ^_^

quants en fareu? vull veure fotos!!!

producció estival - more knitted rabbits

avui la meva iaia fa 96 anys

per molts anys iaia!!!

gràcies per ajudar-me teixint la base d'aquests conillets

per a la botigueta de Chingolo y Gorriti!!

producció estival - knitted rabbits

amb els quadradets que teixeix la meva iaia

he après a muntar uns conillets

de colorinchis

que aniran directes a la botigueta de Chingolo y Gorriti

a que són deliciosos!!!

es que estan fets amb tot l'amor del món 

aviat us n'ensenyo més perquè n'he muntat moltisisisisisisims!!!

mantetes a 6 mans

la meva iaia (95) fa quadradets de mitja

a tota velocitat

i jo els uneixo
i la mama amaga fils

i fem mantetes petites, pel cotxet o pel moisès

mantetes a 6 mans amb tot l'amor del món

heu de fer un regal a un bebé??

quedarieu de perles!!!!

el coll de la iaia

la meva iaia (94) m'ha fet un coll

de color rosa

de punt tonto

molt bonic

i me'l poso a totes hores

#estoyTonteta

#loveYouIaia

tapete de la iaia

No està fet per la meva iaia

Però com si ho fos

Que les amigues et facin un regal com aquest no té preu, 

i que a sobre et diguin que els fa feliç que jo estigui contenta...

Me les mereixo, però de vegades em fan dubtar i tot!!

No está tejido por mi yaya

Pero como si lo fuera

Que las amigas te hagan un regalo como éste no tiene precio

y que además te digan que les hace feliz que yo esté contenta...

Me las merezco, pero a veces me hacen dudar!!

#herenciadeiaia #amigachas #love

92

avui la meva iaia fa 92 anys!!! us ho podeu creure!!!

és fàcil de recordar, ens en portem 50 rodons ^_^

i amb el cap ben clar i vivint sola encara li sap greu no poder-me donar un cop de ma amb els nens...

PER MOLTS ANYS IAIA!!!

La bufanda de la iaia

La bufanda de la iaia és una iniciativa solidària que pretén donar sentit a la vida, de saber que el que fas, ajuda a persones que ho necessiten.

Es vol animar a la ciutadania solidària a teixir milers i milers de bufandes per donar-les a l'organització amics de la gent gran, per a generar fons per desenvolupar els seus programes socials i ajudar la gent gran que ho està passant malament.

Així doncs, el 23 de setembre es convida a tothom que vulgui donar un cop de ma a teixir bufandes a la Plaça Catalunya de Barcelona.

Si voleu anar avançant, el patró de la bufanda de la iaia és el següent:

25cm d'ample i 150 cm de llarg, de cotó, llana o llana+acrílic i teixida en ganxet o mitja.

Aquest diumenge jo seré fora i no hi podré anar, però no em trec del cap la idea de fer-ne una i portar-los-la a posteriori. Us animeu a teixir la bufanda de la iaia??

La bufanda de la iaia (la bufanda de la yaya) es una iniciativa solidaria que pretende dar sentido a la vida, de saber que lo que haces, ayuda a personas que lo necesitan.

Se quiere animar a la ciudadanía solidaria a tejer miles y miles de bufandas para darlas a la organización amics de la gent gran, para generar fondos para desarrollar sus programas sociales y ayudar a los mayores que lo están pasando mal.

Así pues, el 23 de septiembre se invita a todos a echar una mano tejiendo bufandas en la Plaza Catalunya de Barcelona.

Si queréis ir avanzando, el patrón de la bufanda de la yaya es el siguiente:

25cm de ancho y 150 cm de largo, de algodón, lana o lana-acrílico y tejida en ganchillo o dos agujas.

Este domingo estaré fuera y no podré ir, pero no me saco de la cabeza la idea de tejer una y llevársela a posteriori. ¿Os animáis a tejer la bufanda de la yaya??

Aprofito per felicitar la meva iaiona que avui fa 91 anys!!! I segur que ho celebra amb unes agulles a la ma!! PER MOLTS ANYS IAIIITA!!!
Aprovecho para felicitar a mi abuelita que hoy cumple 91 años!!! Y seguro que lo celebra con unas agujas en la mano!! FELICIDADES YAYITA!!!
 

relíquies de la iaia

Estic buidant els calaixos de la meva mare de relíquies... 

i em fa una il·lusió...

són coses que havia fet la meva altra iaia, la mare del meu pare, 

que no va ser a temps de veure la meva nova afició...

però va ser quan ella marxava, que a l'hospital vaig reprendre el punt de creu... 

a finals d'aquell agost de ja fa 17 anys...

Estoy vaciando los cajones de mi madre de reliquias...

y me hace una ilusión...

son cosas que había hecho mi otra abuela, la madre de mi padre, 

que no estuvo a tiempo de ver mi nueva afición...

pero fue cuando ella se iba, que en el hospital retomé el punto de cruz... 

a finales de aquél agosto de hace ya 17 años...

 

Això són uns posavasos (OH!! posavasos) fets de punta de coixí!!!

Esto son unos posavasos (OH!! posavasos) de bolillos!!!

I com a recolzacaps en el nostre nou sillonet... un tapete que havia estat una funda de coixí... 

M'encanta la barreja nou-antic...

Y como apoyacabezas en nuestro sillón nuevo... un tapete que había sido una funda de cojín...

Me encanta la mezcla nuevo-antiguo

detall

zoom

tinc un mocador de fil i cotó, mira mira...

tinc un mocador

de fil i cotó, 

mira mira... 

com que m'ha agradat 

jo me l'he comprat 

a la fira... 

No recordo que la meva iaia m'ensenyés a cantar cap altra cançó... 

No ha estat mai gaire musical, la iaia, lo seu sempre han estat les agulles i els fils... però la cançó m'ha vingut al cap quan us anava a escriure aquest post, una mica estrany i per això he començat cantant-la :-O

El post és extrany perquè fa uns dies vam poder deixar els nens amb els avis i vam marxar a sopar el marito i jo sols!!! Vam anar al restaurant L'Orquestra d'Argentona, totalment recomanable!!!

I mireu quin detall tenen a la porta del lavabo... un mocador emmarcat!!!

I en aquell moment enmig de sopar romàntic, vaig anar a buscar el telèfon i li vaig fer una foto a la porta (!!!) i vaig pensar en l'alhana... Com que no sé si tens instagram, vaig pensar que et dedicaria aquest post per donar-te les gràcies pels teus comentaris i perquè que fas coses delicioses, ja sigui en boixets, ganxet, dues agulles o punt de creu, i perquè si, que carai!! Gràcies wapa, no recordo quan vam començar a llegir-nos, però no seria el mateix sense tu!

No recuerdo que mi abuela me enseñara a cantar ninguna otra canción... No ha sido demasiado musical, mi abuela, lo suyo siempre han sido las agujas y los hilos... pero la canción me ha venido a la mente cuando os iba a escribir este post, un poco raro y por eso he empezado cantándola :-O 

El post es raro porque hace unos días pudimos dejar los niños con sus abuelos y nos fuimos a cenar el marito y yo solos!!!Fuimos al restaurante L'Orquestra de Argentona, totalmente recomendable!!!

Y mirad qué detalle tienen en la puerta del lavabo... un pañuelo enmarcado!!!

Y en ese momento enmedio de cena romántica, me fui a buscar el teléfono y fotografié la puerta (!!!) y pensé en alhana... Como no sé si tienes instagram, pensé que te dedicaría este post para darte las gracias por tus comentarios y porque haces cosas deliciosas, ya sea a bolillos, ganchillo, dos agujas o punto de cruz y porque si, qué caramba!. Gracias wapa, no recuerdo cuando empezamos a leernos pero no sería lo mismo sin ti!!

40... i què?? (3) Regalitus

dels meus nens i la meva iaia, els meus grans amors :-)

Una bossa per portar les llanes i labores al bolso

Unes arracades moooolt dolces

El que m'ha regalat l'altre amor... encara no us ho puc ensenyar... 

més endavant, més endavant...

iaia

Arran d'aquest post de la mama de marte i el comentari que li vaig fer, vaig pensar que li devia un post a la meva iaia Joana, l'autora de l'arròs amb llet més bo del món, la que m'ha traspassat el gen de l'agulla i el fil, la iaiaSopes dels meus fills...

L'he anat pensant i aquí el teniu, avui fa noranta (90) anys!!! PER MOLTS ANYS IAIA!!!

A mi em va cuidar la iaia (i a la meva germana, a les 2)
Ella ens va cuidar, ella ens va ensenyar, ella va compartir moments dolents i moments bons, ells ens va fer el dinar i ens va preparar el berenar, ella ens portava al cole i el nostre avi ens recollia, ella ens pentinava i ens posava colònia i ens preguntava la lliçó...
La meva mare treballava... jo treballo també...
Quan he estat mare, tant la meva mare com la meva sogra es queden els nens en moments puntuals, no me'n puc queixar, els han cuidat quan han estat malalts i se'ls han quedat alguna nit per a que nosaltres sortissim de "nòvios", però no mantenen la relació amb els seus néts que jo he tingut (i encara tinc!!!) amb la meva iaia, com si els haguessin esborrat la capacitat de ser iaies, d'estar amb els nens sense estar pensant constantment si fem una activitat o una altra, si anem a la placeta o a la biblioteca, si mirem la tele o juguem a la consola...
Elles s'ho han perdut... i també els meus fills
una mica de ressentiment, potser... tristesa, molta...

només dir-vos que espero que els meus fills tinguin molts fills, perquè jo vull ser una iaia com la meva iaia.

• La abuela siempre te hace sentir que te estuvo esperando todo el día, y ahora, el día está completo.
• Los nietos son la recompensa de Dios por llegar a viejo.
• Una abuela es una maravillosa madre con un montón de práctica.

A raíz de este post de mama de marte y el comentario que le hice, pensé que le debía un post a mi abuela Joana, la autora del arroz con leche más bueno del mundo, la que me ha traspasado el gen de la aguja y el hilo, la iaiaSopes [abuelaSopas] de mis hijos...
Lo he ido pensando y aquí no tenéis, hoy cumple noventa (90) años!!! FELICIDADES IAIA!!!

A mi me cuidó mi abuela (y a mi hermana, a las 2)
Ella nos cuidó, ella nos enseñó, ella compartió momentos malos y momentos buenos, ella nos hizo la comida y nos preparó la merienda, ella nos llevaba al cole y nuestro abuelo nos recogía... ella nos peinaba y nos preguntaba la lección...
Mi madre trabajaba... yo también trabajo...
Cuando yo he sido madre, tanto mi madre como mi suegra se quedan a los niños en momentos puntuales, no me puedo quejar, los han cuidado cuando han estado enfermos y se los han quedado alguna noche para que nosotros saliéramos de "novios", pero no mantienen la relación con sus nietos que yo he tenido (y todavía tengo!!!) con mi abuela
Ellas se lo han perdido... y también mis hijos
Un poco de resentimiento, quizá... tristeza, mucha...
Sólo deciros que espero que mis hijos tengan muchos hijos, porque yo quiero ser una abuela como mi abuela

els tapetes de la iaia

com si fos un gran tapete, un enorme tapete... és un cobrellit!!!

como si fuera un gran tapete, un tapete enorme... es una colcha!!!