Hi ha coses que em fan feliç i una d'elles es regalar mantes de quadrets a qui m'estimo. Perque mentre la manta va creixent el projecte comença a tenir nom i va canviant de forma i acabes veient clar per a qui ha de ser... o a vegades no ho veus clar fins més endavant.
Avui us parlaré de dues mantes, de quadradets, de pedacets d'ànima.
La primera la vaig començar al febrer, una tarda en què vaig aprendre una paraula molt lletja i em vaig cruspir tres polvorones que el meu home m'havia amagat perquè no tinc mesura (i que vaig trobar...). La vaig fer amb quadradets que ja tenia fets, aprofitant-los per anar més ràpid a teixir, però no vaig ser-hi a temps... no li vaig poder regalar... i després no la podia acabar. Li vaig demanar a la meva mare que ho fés per mi. I la vaig desar, perquè no sabia exactament què fer-ne. En principi la volia sortejar per recaptar fons per a la Fundació, però ja en faré una altra per això. Una nit, planxant, vaig tenir clar per a qui havia de ser.
Avui us parlaré de dues mantes, de quadradets, de pedacets d'ànima.
La primera la vaig començar al febrer, una tarda en què vaig aprendre una paraula molt lletja i em vaig cruspir tres polvorones que el meu home m'havia amagat perquè no tinc mesura (i que vaig trobar...). La vaig fer amb quadradets que ja tenia fets, aprofitant-los per anar més ràpid a teixir, però no vaig ser-hi a temps... no li vaig poder regalar... i després no la podia acabar. Li vaig demanar a la meva mare que ho fés per mi. I la vaig desar, perquè no sabia exactament què fer-ne. En principi la volia sortejar per recaptar fons per a la Fundació, però ja en faré una altra per això. Una nit, planxant, vaig tenir clar per a qui havia de ser.
per a la seva mare. perquè només podia ser per a ella
La segona manta va començar amb els quadradets de KTV Sampler Bienvenido 2013 organitzat per la Jazmín i va continuar amb tots els quadradets corresponents al que tenia que ser la manta del CAL One Granny a Week, organitzat per la Najma. Hi vaig afegir quadradets de #FridayPattern, proposats per l'ari i algun altre de lliure... I mentre l'acabava vaig veure clar per a qui havia de ser. Ha acabat sent una manta de mida sofa, per mirar partits de futbol a hores intempestives o cotxes i motos, perquè hi ha gent que ho miràvem molt abans que es posés de moda, o els capítols de Castle dels dimarts... En tons grisos, verds, beige i grocs... i embolicat tot en gris marengo. El gris que ens ha entristit la vida els últims mesos.
per a ell. perquè només podia ser per a ell
.
.
.
.
.
.
.
.
avui 5 mesos
#missyou #loveyou
