Fa uns dies, la família de la
Monika va fer una missa en memòria seva.
De negre i amb les seves flors a la solapa, vaig tenir l'honor junt a la seva gran amiga de llegir unes paraules que haviem escrit.
Sense parlar-nos de què volíem escriure, el nostre text era gairebé idèntic, en resum deia: Gràcies per haver pogut compartir aquest temps amb tu. Gràcies per haver estat la meva amiga.
Vam plorar, en un dia en que fins i tot el cel plorava.
Vam abraçar la família i vam fer una mica les paus amb Déu.
En una església austera, sense imatges ni fornitures daurades, destacava la punta de ganxet a l'altar.
Segur que se l'estava mirant intentant treure'n el patró. Igual que jo. ^_^. Ella hagués dit "Me persigueeee"
Vam marxar amb un somriure, perque veure'm a mi després de la missa fent la foto, va ser el toc d'humor de la vetllada, espero...
Hace unos días, la familia de Monika celebró una misa en su memoria.
De negro y con sus flores en la solapa, tuve el honor, junto a su gran a miga, de leer unas palabras escritas para la ocasión.
Sin hablarnos de lo que íbamos a escribir, nuestro texto era casi idéntico, y en resumen decía: Gracias por haber podido compartir este tiempo contigo. Gracias por haber sido mi amiga.
Lloramos, en un día en que incluso el cielo lloraba.
Nos abrazamos con la familia e hicimos un poco las paces con Dios.
En una iglesia austera, sin imágenes ni fornituras doradas, descataba la punta de ganchillo del altar.
Seguro que se la estaba mirando intentando sacar el patrón. Igual que yo. ^_^. Hubiera dicho "Me persigueeee"
Marchamos con una sonrisa, porque verme a mi después de la misa sacando la foto, fue el toque de humor de la velada, espero...