divendres, 8 de juliol de 2011

Més val tard que mai...


Ho confesso... no els havia escoltat, no els coneixia ni ganes en tenia...

i els que em coneixeu personalment sabeu que estic passant un moment no gaire bo...
per això teixeixo tant, per això bloggejo tant...
me'ls va receptar el metge...
i una amiga que m'estimo molt em va dir que eren cervells madurs camuflats dins de cossos joves

vaig a tot arreu amb ells...els escolto una vegada i una altra...
els estic païnt...
encara no he aprofondit en les lletres,
de moment les veus i les melodies em captivenserà que he après a escoltar música en aquest últim any...

M'agraden els Manel, ho confesso

3 comentaris:

  1. Sonieta, que et passa? Sigui el que sigui, espero millori!

    ResponElimina
  2. No els conec, la veritat (gràcies pel link, ara seré una mica menys ignorant).
    Molts ànims! Jo estic en el que potser siga el pitjor moment de la meua vida, deuria prendre nota de tu i teixir i escriure al blog però faig tot el contrari... M'hauràs de presentar al teu metge...
    Besets :-)

    ResponElimina
  3. Noia, doncs els hauré d'escoltar jo també!!! Espero que tot millori.

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.