divendres, 28 d’octubre de 2011

sóc antiga?!?!

Li ensenyo un patró de filet que tinc "in mente" a una companya de feina i em diu... "tu ets una mica antiga, oi?" i porto diversos dies pensant-hi... pos va a ser que si... que una mica desubicada en l'espai-temps estic... m'agradaria quedar-me a casa cuinant per la meva família i teixir-los bufandes i jerseis (que es posessin, clar...) M'encantaria tenir la casa endreçada i lluent i anar a buscar els meus fills a l'escola per dinar i al vespre tenir un sopar equilibrat i acabat de fer a la cassola de fang...
M'agraden els botons de nàcar i els balancins, m'agrada recordar els sants de cada dia, Sant Simó, avui per cert... m'agrada fer escudella i carn d'olla per Nadal i crema catalana per St. Josep... i en el ganxet cada vegada m'estic acostant al "lado oscuro" dels tapetes i visillus...sóc antiga!!!
Però a la vegada, m'encanta haver nascut en una època en què les dones podem anar en texans, i votar, en què hi ha llibertat sexual (cada vegada més) i per favor, no em treieu el meu aifon rouse (traducció del lloquero: IPhone4 blanc amb bumper rosa)...
O sigui que tinc el millor de la modernitat i sempre me'n puc anar una estoneta a l'època vintage, que ara li diuen... jajjaja. Aquí us deixo el patró del Knitting Bag, el teixim juntes?...

Le enseño un patrón de filet que tengo "in mente" a compañera de trabajo y me dice... "tu eres un poco antigua, ¿no?" y llevo muchos días pensando en ello... pos va a ser que sí... que un poco desubicada en el espacio-tiempo estoy... me gustaría quedarme en casa cocinando pasteles para mi familia y tejerles bufandas y jerseys (que se pusieran, claro...) Me encantaría tener la casa ordenada y reluciente e ir a buscar a mis hijos al cole para comer y por la noche tener una cena equilibrada y acabada de cocer en la cazuela de barro...
Me gustan los botones de nácar y los balancines, me gusta recordar los santos de cada día, San Simón, hoy por cierto... me gusta hacer cocido en Navidad y crema catalana por San José... y en ganchillo cada vez me acerco más al "lado oscuro" de los tapetes y visillos... soy antigua!!!
Pero a la vez, me encanta haber nacido en una época en qué las mujeres pueden ir en tejanos, y votar, hay libertad sexual (cada vez más) y por favor, no me quitéis mi aifon rouse (traducción del lloquero: IPhone4 blanco con bumper rosa)...
O sea que tengo el mejor de la modernidad y siempre me puedo ir un ratito a la época vintage, que ahora le llaman... jajjaja. Aquí os dejo el patrón del Knitting Bag, ¿lo tejemos juntas?...

10 comentaris:

  1. jajaja es que lo "vintage" es porta molt! (bueno, potser no tant vintage com els tapetes, pero bueno!)

    ResponElimina
  2. Aix m'identifico amb tu moltíssim! En moltes coses sóc una velleta per dins, i "a mucha honra" : )

    ResponElimina
  3. buah! tu ni cas nena! que has de ser antiga??? ets fashion i punto! que el ganxet es porta molt!

    ResponElimina
  4. Jo també sóc antiga! I tinc tapetes i estampetes de Sants, i fer-los i mirar-los em fa feliç. Les amigues a vegades pensen que em falta un cargol (o dos) però ni cas. Elles s'ho perden!
    Tapetes + vaqueros = felicitat segle XXI!!

    ResponElimina
  5. Nooooooooooo!!!
    Es ser antic valorar les coses fetes a mà i per una mateixa, l´slow food, les llargues sobre taules, poder comprar als pagesos que tens a prop, disfrutar de la familia, dels amics i del temps lliure.?
    Nomès es que la nostre escala de valors es un´altre, i si a mes combinem tot aixo amb tecnologia punta, dons llavors ja es la repera.

    ResponElimina
  6. quina sort tenir amigues com vosaltres amb qui compartir el cargol que ens falta :-)

    ai ves alhana, lo de les estampetes m'ho he deixat...

    totalment d'acord amb totes, som algo així com Old Fashion Vintage 2.0 jijijiji

    ResponElimina
  7. Viva lo antiguo !!!!!
    un saludo,
    SIONA

    ResponElimina
  8. Podem trobar un terme mig, no? Perquè jo tinc un carinyet que em cuina cada dia i no el canvio per res del món. En canvi, doneu-me les brotxes i els tornavisos i faré meravelles. Justament és això el que m'agrada de viure al meu temps: visca la varietat!!!

    ResponElimina
  9. Sóm antigues i modernes al mateix temps. A mi també em fa enveja quedar-me a casa fent d'ama de casa, però als quatre dies ja n'estic farta. Així que pel matí sóc moderna i treballe fora de casa, anhelant arribar a casa i fer la "antiga", que és el que més m'agrada.

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.