dimecres, 25 d’abril de 2012

la sopera

Tinc una predilecció per les soperes que no s'explica. Per les soperes i pels sifons. Ja ho sabeu que sóc rareta.

Però tampoc m'agraden totes, que consti. Durant molt i molt temps vaig estar buscant una sopera per servir l'escudella de Nadal. Ni a botigues, ni a descarregades, ni enlloc, no trobava LA sopera.
Fins que a La Vanguardia van fer una promoció nadalenca i una amiga meva que n'és suscriptora me la va aconseguir. No era LA sopera però estava prou bé.

Fa un parell de mesos, els meus pares van fer endreça de les golfes de la casa del Pirineu.
- Hem trobat una sopera i te la guardo, em va dir la meva mare.
Oh!!! Aquesta SI que és LA sopera!!! Ja la tinc!!! És tan bonica!!! Senzilla però tan bonica...


Dels pares del pare del meu pare, o sigui dels meus besavis!!! que jo no vaig conèixer!!!... Me la miro i no m'ho puc creure que hagi estat tot aquest temps esperant-me... M'emociona pensar que ha passat per tantes mans fins arribar a les meves...
Presideix la taula del menjador del nostre piset de Setcases. El tapete l'he fet jo!
Un altre dia parlarem dels sifons...
Tengo una predilección por las soperas que no se explica. Por las soperas y los sifones. Ya lo sabéis que soy rarita.
Pero tampoco me gustan todas, que conste. Durante mucho y mucho tiempo estuve buscando una sopera para servir el caldo de Navidad. Ni en tiendas, ni en mercadillos, ni en ningún sitio, encontraba LA sopera.
Hasta que en La Vanguardia hicieron una promoción navideña y una amiga mía suscriptora me la consiguió. No era LA sopera pero estaba suficientemente bien.
Hace un par de meses, mis padres hicieron limpieza de la buhardilla de la casa del Pirineo.
- Hemos encontrado una sopera y te la guardo, me dijo mi madre.
Oh!!! Esta SI que es LA sopera!!! Ya la tengo!!! Es tan bonita!!! sencilla pero tan bonita..
De los padres del padre de mi padre, o sea mis bisabuelos!!! que yo no conocí!!! Me la miro y no me puedo creer que haya estado todo este tiempo esperándome... Me emociona pensar que ha pasado por tantas manos hasta llegar a las mías...
Preside la mesa del comedor de nuestro pisito de Setcases. El tapete lo he tejido yo!!!
Otro día hablaremos de los sifones...

14 comentaris:

  1. Cadascú és com és i la sopera al mig de la taula del piset dels Pirineus és, com a mínim, deliciosa. Fumejant, ja deu ser la repera!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. encara no he probat a omplir-la d'una bona escudella... mmmm... amb galets gegants!!!

      Elimina
  2. Quin goig de sopera!! Ja tenim altra cosa en comú... Quam vam endreçar casa dels meus avis per buidar-la i poder ficar els meus trastos, una de les coses que vaig dir que em quedava va ser LA sopera. No s'assembla massa a la teua, està tota decorada amb fulles i flors de porcellana, però és més bonica... Oi que dóna gust haver heredat algo tan autèntic?

    ResponElimina
    Respostes
    1. es extrany que sent tan antiga sigui tan minimal...
      es extrany que tu i jo tinguem tantes coses en comú...

      m'encanten les 2 coses

      Elimina
  3. Mira, sifons no, però jo col.leciono soperes i les tinc als prestatges de la cuina i m´encanten, aquesta a mes te l´afegitó del record familiar, felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si al final resultarà que no sóc tan rareta... jijiji

      Elimina
  4. Que lindas que son las soperas!!!!!!!!!!! Yo heredé de mi abuela un juego de te (que era de sus abuelos) y tengo tanta suerte que venía con sopera!!!!!!!!!!!!!!
    Creo que la historia es que mi abuela tenía un juego de té, y se hizo una subasta con cosas de un castillo y mi tía compró algunas cosas porque tenían el mismo dibujo (en realidad casi el mismo) que el juego de té. Esa es la explicación de por qué el juego de té que heredé viene con sopera, un plato hondo y un plato playo :)
    Gracias por compartirla con nosotros.
    Flavia
    http://puntoperdido.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. que bonita historia flavia... gracias por compartirla tu también :-)

      Elimina
  5. Ostres, és preciosa! Jo no tinc aquesta "predilecció per les soperes", no sabria dir-te si m'agrada més la sopera o la taula que l'aguanta... quina passada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. la taula és moderna i nova, les cadires heretades amb el pis i la sopera és l'estrella de la casa :-)

      Elimina
    2. diguessim que el conjunt, la combinació, és bona, molt bona :D

      Elimina
  6. Parla dels sifons, a argentina en fan de preciosos. Per cert LA sopera es preciosa.

    Petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajaja tinc una col·lecció d'1 sifon!!!
      (miento, que amb el pis n'he heretat un altre, ara ja en tinc 2!!)

      però m'encanten!!! algun dia ampliaré la col·lecció

      prometo fer fotos i fer post...

      Elimina
    2. A mi també m'encanten els sifons... I sí, Monika, crec que em ve de la soda de l'Argentina, que tant trobo a faltar!

      Un dia hem de quedar per fer una excursió als Encants, hi ha una paradeta de sifons impressionant!

      Elimina

Gràcies per deixar-me un comentari.