dimarts, 26 de març de 2013

respira, encara que costi...

Quan sento que tot s'ha acabat,
que no sé aixecar el cap,
que no tinc forces per continuar cap endavant,

quan sento que m'he fet petit,
que ja no crec en mi,
que el món continuaria igual si jo no fos aquí,

llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant, la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca't sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'esperen.

Quan sento que no queda res
pel que sempre he lluitat,
i cau cada desig que m'ajudava a avançar,

quan sento que res té sentit,
que el món està girat,
que no sé com posar un peu a terra i recomençar,

torno altre cop a recordar la teva cara al meu davant,
la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant,
dient que guanyar-me el destí només dependria de mi,
i et vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant.

Respira. Espera. Aixeca't sense pressa.
Inspira. Refés-te. La vida, el món t'esperen.

Andreu Rifé

11 comentaris:

  1. Molt maco Sònia, això és el que cal fer: continuar el camí.
    Força.

    ResponElimina
    Respostes
    1. continuarem caminant perque ella ho hagués volgut
      continuarem caminant per fer part del seu camí

      Elimina
  2. Em sap molt de greu la perdua de la teva amiga Monika , força i endevant
    una abraçada

    roser

    ResponElimina
  3. Hola y ánimo para seguir en la vida, Monika siempre estará contigo.
    besos

    ResponElimina
  4. Em sap greu, però hem de mirar cap endavant, sempre, per continuar el camí.
    Molts ànims i força.
    Maria

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Maria, continuarem caminant, endavant!

      Elimina
  5. no entiendo el catalàn, pero bueno se siente tu pena, si se ha ido te envio toda la fuerza del mundo , ya pasé por eso hace 3 agnos, con una amiga blogera, y es muy pero muy dificil ese momento, me hace falta , cada dia, compartir, hablar,
    un fuerte abrazo y si puedes poner algo en castellano o por ultimo un traductor, seria mas fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias alex, viví tu pena, si que hace tiempo que nos conocemos!!!
      yo también la echo mucho de menos, intentando vivir con ese vacío...

      normalmente traduzco los posts pero estos días no me veía con ánimo. De todas formas ésto es una canción.
      Ya está el traductor también en la columna de widgets, por fin lo puse, por si os es de utilidad :-)

      seguimos por aquí :-)

      Elimina
  6. M'encanta la lletra, es un poema en si mateix! I sentir-la amb la música es una dossis de optimisme i de ganes de tirar endavant, perquè la vida continua i hem de continuar disfrutant de totes aquelles coses bones que ens dona ;)
    Un petó i moooooooolts mooooooolts ánims! ;)

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.