dimarts, 28 d’abril de 2015

crisi teixeril i existencial

L'any passat també em va passar, em vaig quedar com buida, com sense saber què fer després del sarau ganxetero dels tapetes. Aquest any potser he trigat més a adonar-me'n perquè he hagut de teixir algun ninotet per afegir a la recaptació de la festa. Per cert que encara no he fet l'ingrés ni he totalitzat tots els diners recaptats...

I dirieu que no paro, en la darrera setmana he fet algun dormilon, tapetes, he experimentat un koala sense patró.. he fet més roses encara, per regalar... però tinc la sensació de no tenir cap projecte concret.

Vaig pensar que aquest any (de març a març, va ara el meu any ganxetil) em proposaria acabar un camí de taula que es va quedar sense final, però fins ara només he pogut treure els 8 quadrats que hi ha acabats i tornar-los a guardar... n'hauria de fer fins a 27 però no sé com posar-m'hi...

I després hi ha el tema laboral... de com ho reoriento tot plegat, que hauria de començar a informar-me de si el que vull fer és viable, que hauria de fer un pla... i les setmanes van passant i els mesos corren tant que mareja tanta velocitat.

I així estic, gairebé desconnectada del bloc, sense entrades programades ni previsió de programació, sense visitar-vos ni comentar-vos.

I he pensat que volia escriure això, que potser si ho veia per escrit podia començar a tirar endavant una altra vegada. A posar-me les piles i començar a encaixar llibres i llana per buidar la casa si hem de fer obres. A donar joguines i coses de nens petits (la roba ja la tinc bastant al dia). A acabar de dissenyar les targetes que vull tenir per no haver d'apuntar les meves dades en un paperot quan algú em pregunta...

Feina tinc, si senyors, o sigui que res de dormir a la palla. Mans a l'obra!!!



Sé que hi sou, gràcies per la vostra companyia ^_^

3 comentaris:

  1. Doncs ànims, que per fer caixes tot és posar-s'hi. La primera és la que costa més, i així amb totes les coses del món...

    ResponElimina
  2. Jo estic igual que tu, no sé si serà la astènia primaveral o què... no hi ha ganes de fer res, ni agafar les agulles, ni escriure al blog, i a vegades ni de llegir a les amigues. Això s'ha de passar algun dia, així que ànims i a posar-se (i a veura si jo vaig darrere estil #culoveoculoquiero).

    Muacs ^_^

    ResponElimina
  3. De vegades sembla que estem bloquejades i és que alguna cosa nova està a punt de cristalitzar. Jo també estic amb una mica de makeover personal / bloggeril, son aquelles fases de canvi més intern que no pas una altra cosa (tot está al nostre cap, la resta del món no ho percep), i amb il•lusió i sinceritat i gentleness cap a mi mateixa. Espero que tu també ho enfoquis per a que estiguis el més feliç possible durant i després de tots aquests plans. Petons!

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.