tornant a la rutina (o almenys intentant-ho)

Com costa acostumar-nos a la teva absència.
 Seguirem ganxetant, sempre present en els nostres cors

Per fi, dins del caos de dies estranys, d'intents fallits de tornar a la rutina, trobo el moment per acostar-me a la biblioteca a gaudir del silenci i d'un ordinador de sobretaula.

A casa només puc demanar el portàtil dels nens i digueu-me antiga però a mi m'agrada escriure amb teclat gros i ratolí.

I m'adono que des de cap d'any que no passava per aquí. Publico l'adéu de la iaia, programo alguns ninotets que han començat a sortir de les meves mans...

Durant un mes pràcticament m'he limitat a teixir en gris, en ganxet i en mitja, una manta caòtica, igual que el meu estat d'ànim. Veure la iaia apagar-se, convertir-me en infermera 24h de la patacada del meu marit, els nens que tampoc estaven molt fins... haver de gestionar el meu mal humor davant la situació, la família... el final de les obres de la casa nova... Jo també m'he trobat malament, treient els meus dimonis en forma de mocs i tos, panses a la boca i mal de queixal.

Feta un cromo és poc.

No haver deixat d'anar a la botiga m'ha cansat més encara, però alhora m'ha ajudat. L'escalfor de qui et pregunta com et trobes i que es preocupa per tu.

Tot i no passar per aquí (de fet gairebé m'oblido que tenia un bloc) m'he sentit molt acompanyada de tots vosaltres, he intentat no deixar les xarxes publicant una foto cada dia, a veure si ho puc mantenir al llarg dels 365...

Finalment, sembla que puc començar a teixir alguna cosa més que la Kaotic Blanket... els colors i els ninotets tornen a sortir de les meves mans. Ho necessitava.

Seguiré publicant aquí (suposo, espero, desitjo) però no deixeu de passar a visitar-me al face i l'insta, per on passo més sovint ^_^

Una abraçada i fins aviat.