dimarts, 20 de setembre del 2011

iaia

Arran d'aquest post de la mama de marte i el comentari que li vaig fer, vaig pensar que li devia un post a la meva iaia Joana, l'autora de l'arròs amb llet més bo del món, la que m'ha traspassat el gen de l'agulla i el fil, la iaiaSopes dels meus fills...

L'he anat pensant i aquí el teniu, avui fa noranta (90) anys!!! PER MOLTS ANYS IAIA!!!
A mi em va cuidar la iaia (i a la meva germana, a les 2)
Ella ens va cuidar, ella ens va ensenyar, ella va compartir moments dolents i moments bons, ells ens va fer el dinar i ens va preparar el berenar, ella ens portava al cole i el nostre avi ens recollia, ella ens pentinava i ens posava colònia i ens preguntava la lliçó...
La meva mare treballava... jo treballo també...
Quan he estat mare, tant la meva mare com la meva sogra es queden els nens en moments puntuals, no me'n puc queixar, els han cuidat quan han estat malalts i se'ls han quedat alguna nit per a que nosaltres sortissim de "nòvios", però no mantenen la relació amb els seus néts que jo he tingut (i encara tinc!!!) amb la meva iaia, com si els haguessin esborrat la capacitat de ser iaies, d'estar amb els nens sense estar pensant constantment si fem una activitat o una altra, si anem a la placeta o a la biblioteca, si mirem la tele o juguem a la consola...
Elles s'ho han perdut... i també els meus fills
una mica de ressentiment, potser... tristesa, molta...

només dir-vos que espero que els meus fills tinguin molts fills, perquè jo vull ser una iaia com la meva iaia.

  • La abuela siempre te hace sentir que te estuvo esperando todo el día, y ahora, el día está completo.
  • Los nietos son la recompensa de Dios por llegar a viejo.
  • Una abuela es una maravillosa madre con un montón de práctica.

A raíz de este post de mama de marte y el comentario que le hice, pensé que le debía un post a mi abuela Joana, la autora del arroz con leche más bueno del mundo, la que me ha traspasado el gen de la aguja y el hilo, la iaiaSopes [abuelaSopas] de mis hijos...
Lo he ido pensando y aquí no tenéis, hoy cumple noventa (90) años!!! FELICIDADES IAIA!!!

A mi me cuidó mi abuela (y a mi hermana, a las 2)
Ella nos cuidó, ella nos enseñó, ella compartió momentos malos y momentos buenos, ella nos hizo la comida y nos preparó la merienda, ella nos llevaba al cole y nuestro abuelo nos recogía... ella nos peinaba y nos preguntaba la lección...
Mi madre trabajaba... yo también trabajo...
Cuando yo he sido madre, tanto mi madre como mi suegra se quedan a los niños en momentos puntuales, no me puedo quejar, los han cuidado cuando han estado enfermos y se los han quedado alguna noche para que nosotros saliéramos de "novios", pero no mantienen la relación con sus nietos que yo he tenido (y todavía tengo!!!) con mi abuela
Ellas se lo han perdido... y también mis hijos
Un poco de resentimiento, quizá... tristeza, mucha...
Sólo deciros que espero que mis hijos tengan muchos hijos, porque yo quiero ser una abuela como mi abuela

2 comentaris:

  1. Jo vull ser una àvia com la meva mare, amb tocs de cadascun dels meus avis, i que una neta meva parli així de mi. Ei, això és un post que ens anem passant? Doncs m'hi posaré...

    ResponElimina
  2. friso per llegir el teu post parlant de la teva iaia...

    segur que em fas plorar a moco tendido :-)

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.