dijous, 8 d’agost de 2013

TAJ - C'est fini!!!

fins setembre era massa... us he d'explicar unes quantes cosetes abans jijij
hasta septiembre era demasiado... os he de explicar unas cuantas cositas antes jijij

I must confess…..
Dilluns vam dinar amb la Inés i el Luigi a casa la família de la Monika... vam acabar treient revistes de ganxet i les labors i va sortir el meu TAJ.


El comité d’experts va decidir que era un trunyu i no era digne de mi i me’l van desfer!!!! el tapete del TAJ!!!! mentre l’un l’aguantava, l’altra embolicava fil… i mentrestant reien… que malignos!!! i jo que els animava!!!
O sigui que en aquests moments estic a la passada 0. I de moment no penso tornar-m’hi a posar. S’havia convertit en un UFO i ja me n’he desfet, mai millor dit. Una cosa menys de la llista que tenia per acabar a l’agost…
jajaja manera fatal de començar una sèrie de TAJ -espero que en farem algun altre- però quan un patró s’atravessa, s’atravessa de veritat
Perdoneu-me noies per ficar-vos en aquest sarau. Busquem un altre modelet entre totes i comencem un altra vegada, d'acord?
Us deixo la imatge final del tapete. Tadah!!!


El lunes comimos con Inés y Luigi en casa de la familia de Monika... acabamos sacando revistas de ganchillo y las labores y salió mi TAJ.
el comité de expertos decidió que era un truño y no era digno de mi.  Y me lo destejieron!!! el tapete del TAJ!!! mientras uno lo aguantab, a la otra enrollaba el hilo... y mientras reían... que malignos!!! y yo les animaba!!!
O sea que en estos momentos estoy en la vuelta 0. Y de momento no lo pienso volver a empezar. Se había convertido en un UFO y ya me he deshecho de él, nunca mejor dicho. Una cosa menos de la lista que tenía por acabar en agosto...
jajaja que manera tan fatal de empezar una serie de TAJ -porque espero que hagamos algún otro- pero cuando un patrón se atraviesa, se atraviesa de verdad.
Perdonadme chicas por meteros en este sarao. Buscamos otro modelito entre todas y empezamos otra vez, vale?
Os dejo la imagen final del tapete. Tadah!!!

9 comentaris:

  1. Jajaja, me encantan las fotos!!!!
    Espero que pasaseis un buen rato!! =)
    Y que el siguiente vaya mejor (y si no, ya sabes a quiénes contratar para que te lo deshagan... jajaja)

    ResponElimina
  2. JAJAJAJAJA I la cara que devies fer!!!! Entre... 'ostres, no! que és el TAJ' i 'uffff què bé!!!!' jajajajajaja
    Vinga! Ara a buscar el nou patró... jo ja l'he votat ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. va ser un si i no alhora... però em sento molt millor!!!
      i el tip de riure que ens vam fer no ens el treu ningú!!!

      Elimina
  3. ala nena, quina mala pasada, o no. Jo de moment el dsixo per despres de les vacances, ara no em deixen concentrar-me, però: "a dios pongo por testigo que este tapete lo acabo", no se quan però l'acabaré.

    Petonets i bones vacances guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo vaig agafar la pastanaga i vaig dir a dios pongo por testigo que este tapete lo acabo i mira com he acabat

      en algun moment em vaig saltar algun punt i vaig anar improvisant i tunnejant fins que la cosa ja era impossible...

      potser un dia el torno a començar, però... ja veurem

      bones vacances!!!

      Elimina
  4. Me'n alegro de tenir notícies del Luigi, soc la sara que espera pacientment les papallones (jejeje) no us coneixo de res però saber que tens contacte amb la seva familia i que aneu fent m'alegra de veritat. El buit mai s'omple de nou però la vida continua...una abraçada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. em sap molt de greu estar tardant tant.
      si et serveix de consol estan acabades i dins d'un sobre (amb sorpresa inclosa)

      però entre les vacances, la calor i els horaris estivals de correus estic totalment out

      a la que tornem a la rutina t'ho envio, de veritat de la bona!!!

      una abraçada!

      Elimina
  5. Tranki!!! Nosaltres també hem estat fora!!! Em fa molta olu tenir-les però entenc q tens moltes coses al cap, cap problema!!!! M'emociona molt veure el buit que ha deixat la monika entre tots vosaltres, jo vaig perdre a una de les persones més importants a la meva vida x un mieloma multiple farà ara 3 anys...entenc perfectament el buit i la etapa gris i etc però precisament per ells hem de continuar amb un somriure a la cara, en el meu cas estic segura q ella esta sempre al meu costat i s'enfada si veu q em permeto estar trista masa temps!!! Petonets!!!!

    ResponElimina

Gràcies per deixar-me un comentari.